Es tracta d'un joc. Un joc on les paraules no hi tenen cabuda: només s'hi valen carícies, petons i mirades còmplices. Les coses més insignificants contraataquen a les demés, fent-se valer per sí mateixes. Dir molt en molt poc, per exemple; o parlar-se amb les mans. Un gest o mirada pot arribar a significar i transmetre més que una llarga explicació. És això.
L'essència de les coses les fa més nostres, més 'deveritat' (i, sobretot, si l’essència d’allò que recordem pot arribar a traslladar-nos en moments claus, d'aquells que desprenen màgia per sí sols).
Com el gust de maduixa en uns llavis.
Se trata de un juego. Un juego dónde las palabras no tienen cabida: sólo valen caricias, besos y miradas cómplices. Las cosas más insignificantes contraatacan a las demás, haciéndose valer por sí mismas. Decir mucho en muy poco, por ejemplo; o hablarse con las manos. Un gesto o mirada puede llegar a significar y transmitir más que una larga explicación. Es esto. La esencia de las cosas las hace más nuestras, más 'deverdad (y, sobre todo, si la esencia de aquello que recordamos puede llegar a trasladarnos en momentos claves, de esos que desprenden magia por sí solos). Como el gusto de fresa en unos labios.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
limones