viernes, 20 de marzo de 2009

En quant a mi...

En quant a mi, el meu adjectiu principal i més característic és “alta” ( tampoc n’hi ha per tant, un metre vuitanta el fa casi tothom! ). Somio més que ningú i em deixo endur pel fum dels cigarros a mig fumar. Sóc una sensiblona nata ( altres en dirien pava ). Tinc la sort de tenir uns molt bons amics, que sovint penso que no me’ls mereixo. M’agrada escriure i fer volar a la gent amb les paraules. M’encanta que em fagin sorpreses i nomès puc estar 12 segons aguantant la respiració. Curiosament el 12 és el meu número preferit. El color gris m’apasiona i em fa tornar dolça. M’encanta vestir de color verd i sobretot posar-me coses que ningú altre es posaria. Anar de shopping és el meu fort. Vaig nèixer per estudiar turisme i relacionar-me amb la gent. Si hi hagués un perfum amb olor de gasolina seria la primera en comprar-me’l. Magradaria que els dissabtes fossin més llargs i que les tardes dels diumenges no existisin; que anar a barcelona no fós tan car i que els cacaulats abundessin. No magraden els esports d’aventura i mai m’aporparé a més de 3 metres d’una serp. La meva autoestima està morta i enterrada. Em menjo les ungles. Dormo en calçotets roses plens d’onomatopèies, ei, moníssims! Sóc la gandula oficial. Sovint ballo al so del silenci i al ritme del no res amb una de les persones que més m’estimo d’aquest planeta. No em puc queixar, m’agrada força el meu nom. Irina em dic. És rus, em sembla. Una mica extrany però la gent s’acaba acostumant. Quan em pregunten el nom els hi he de dir dos o tres cops abans que l’entenguin. No m’estranya. Conto els amics de veritat amb els dits d’una mà ( o dues ). Lluitaré sempre fins al final. Les paraules “tarannà” i “parpiroflèxia” m’encanten. El meu cor va a cent vint bategs per segon. M’agrada la màgia i intento ser més que una simple meitat. M’explico contes de fades abans d’anar a dormir i pinto les parets de la meva vida de color blau~cel. Em compraria capses i capses plenes de crispetes de colors. M’agraden els finals feliços però no els anissos, i colorín colorado, evidentment!